Vida tergiversada

Vacil·lació sobtada

Recomençar. Prendre-s'ho com si de nou em vingués sabent que ja en fa una tira de nits sense son. Ser conscient del mal aquesta vegada i ni tan sols saber si aquest cop també s'ho emportarà el vent. Sobrepassar el límit. Calor que em repugna m'envaeix el cos i un fred esquizofrènic em recorre l'esquena, sens ànim d'acceptar-ho tot havent ja prèviament assentit vacil·lant el que ja no pot ser d'altra manera. Decaure en el plor no n'és la solució, sinó armar-se de valor i reviure la flama, que no el vent sinó el propi sospir ha apagat. Temps sempre en fa falta, i quan més en necessites ja no en tens. En un obrir i tancar d'ulls, en una exhalació d'amor, amb el més mínim senyal d'un mal dia et canvia la resta de la mirada que posada en el futur tenia fins ara. Un cop més afirmo que més val pensar en el present, somriure i fer somriure, i del futur ja te n'encarregaràs demà. No saps mai què passarà. Aprofita cada dia amb qui més t'estima.